El parquet de tots plegats

Autoreply

2010-03-17T09:15:00.000-07:00

Aquest és el seu servei automàtic de frases picants per ser llençades a la seva parella.
Trii una de les següents expressions ja conegudes i utilitzades sense temor en altres ocasions i llenci-la.
Per parlar amb centraleta, romangui a l'espera.

- Folla'm
- M'encanta chupar-te la polla.
- Pots dutxar-te?
- Vull que em donis pel cul.
- Pentetra'm ara mateix.
- Has portat pizzes? És que no m'agrada parlar.
- Val, ja et trucaré.
- No ens toca dir-ho però, ... mira que follem bé!
- Sisplau no et corris encara.
- Podem tornar a començar?
- Ves preparant el cafè, ara vinc...
- Vull fer l'amor amb tu ara mateix.
- Això no m'ho havien fet sentir.
- El lavabo és brut però jo més.

Vestuari 1

2010-03-16T10:57:00.000-07:00

- Quillo 1: (mirant-se al mirall i tocant-se els abdominals) Es que me doy asco. ¿Tu me has visto? No me estraña que la gente me tenga manía.

- Quillo 2: Aquest dissabte tinc lo del certamen Míster Catalunya. Si després em pillen per "Hombres y mujeres" ja està, a vivir.

- Quillo 3: (acariciant-se el pectoral) Ya ves pavo...

Diminut

2009-12-14T14:21:00.000-08:00

Escena de sofà. Sèrie habitual. Els actors fan una escena de llit carent de sensualitat. A la protagonista se li veu un mugró. La tercera vegada que menciona el seu ex:

- Osti. Això em recorda moltíssim una conya que teníem amb el D.: Era boníssim! (riu plàcidament)

- Aha... que guai.

- Bueno, la veritat és que la conya, al final, es va convertir en realitat. I va acabar com va acabar.

- Si, ja... Coses que passen.

- Cert que després no em vaig privar de res. (somriu tímidament)

- Ja...

- Tampoc tindrem remordiments ara, no? Osti, recordo aquell tio que em vaig trobar en un bar. No deia res, però...

- Ja....

- Buff. Després diuen que 20 centímetres són 20 centímetres. Si sabré jo el que són 20 centímetres. (riu càndidament)

- Ja veus.

- Però bueno, de vegades són 6 polvos en un matí i ja està. Tampoc cal exagerar amb certes coses.

- Si, ja...

- Total, jo valoro molt més les persones creatives. Com el M.: no parava. Amb ell sí que em sentía una persona plena d’idees.

- Ja... Escolta, jo t’agrado, no?

- Carinyu! Clar! Per què ho dius?

- No, no, per res. Escolta, canvio, que fan anuncis...

Previsió meteorològica

2009-12-14T13:33:00.000-08:00

Based on a true story. A man. A destiny. A sauna.

Interior d'una sauna de gimnàs de barri.

Sr: Hola. (sense ironia) ¿Qué temperatura hace? ¿Hace calor o qué hace?

Jo: Bueno, es una sauna...

Sr: Bueno, tampoco es para tanto.

(No sortiu mai de casa sense comprovar la previsió meteorològica)

En el fons...

2009-11-23T06:53:00.000-08:00

Va repassar l’agenda del mòbil. Quatre, divuit, vint-i-què? Les nits dormides a casa d’ella eren més de les que pensava. Algunes, fins i tot, no l’havia hagut d’emborratxar per quedar-s’hi.

Què cony era allò? Acabaria convertint-se la seva història en una cançó de Mishima en la que ell es sent idiota i la reverb ho envaeix tot?

En el fons el que més el preocupava no era allò. Era el rebuig. Era no ser prou. Prou l’altre. Els altres.

En el fons el que el més el preocupava no era allò. Eren els amants anteriors. Tots els amics. Aquelles nits que ell no sabia. O pitjor, les que sabia. Era el darrer dels descartats?

En el fons el que més el preocupava no era allò.

En el fons el que no el preocupava més era allò.

En el fons no el preocupava més allò. Era.

En el fons. Era.

De veritat.

De tornar, un vídeo bonic

2009-08-31T07:41:00.000-07:00

La maquinària es posa en marxa tornats d'unes vacances totalment merescudes.

Avui pensava en la puta mania de la supracorreció política que predomina arreu.

Amb respecte (o no), humilitat (o no) i treball (o no), que diria Guardiola, es pot fer humort de (quasi) tot...

Para muestra, un fotón...

Pànic a l'escenari (dels mitjans de comunicació...)

2009-07-06T10:27:00.000-07:00

Moment estrany i caòtic als MCM.

“A tu t’han dit algo?”, “Saps que diuen que els matins els farà fulanito?”, “Diuen que el MF s’ha ofert per presentar les tardes?, “Saps que el MF s’ha ofert per substituir el Minoria?”, “Saps que el MF s’ha ofert per fer un late a teletrès?”, “Saps que MF té un grup, canta i així li va fer saber al Bono?”, “És cert que on ara és TV3 posaran un puticlub i així hi haurà gent que per fi treballarà?”

Frases d’aquesta índole no paren de rebotar-me a la cara.

Per una persona com servidor, que mai ha estat “súper bo” en res i que “fa una miqueta de tot”, tota aquesta inquietud és inútil. Tots tranquils! Les ràdios seguiran buscant “cares” i no “veus”, les teles seguiran amb allò de “no s’accepten externs”.

Seguirem sent autònoms, seguirem sense un putu duro a l’agost i seguirem buscant refugi en els amics, les amants i alguns bars on sí que saben fer gintònics com mana la bíblia.

A tope…

(peu de foto: Un guionista en saber que la Otero "potser" presenta els matins de CR)

L'interrogatori dels bons

2009-04-27T10:55:00.000-07:00

Fes una passa endavant: sabem
que ets una bona persona.
No se't pot comprar, però al llamp
que cau sobre casa, tampoc
se'l pot comprar.

Ets conseqüent amb el que dius.
¿Però què has dit?
Ets honest, dius el que penses.
¿Què penses?
Ets valent.
¿Contra qui?
Ets savi.
¿Per a qui?
No penses en el propi benefici.
¿En quin benefici penses, doncs?
Ets un bon amic.
¿També ets un bon amics de les bones persones?

Escolta'ns doncs: sabem
que ets el nostre enemic Per això et posarem
de cara a un mur. Però en consideració als teus mèrits i bones
qualitats
et posarem de cara a un bon mur i et dispararem
amb una bona bala d'una bona pistola i t'enterrarem
amb una bona pala en la bona terra.

Bertolt Brecht.

O com deia un dels altres grans creadors del segle XX:

"¿Cómo está su mujer?
¿Comparada con quién?"

Gila

O també:

Tots aquells que per dir que feu algo bé sou uns fills de la gran puta: Al paredón

En resposta a...

2009-03-30T13:52:00.000-07:00

Després d'un post sobre guerra de sexes (no em culpeu, és el mateix que fa TV3: quan cau d'audiència, emet un nou programa enfrontaments mascles vs. elles) em permeto complementar el post "l'art de la tertúlia" de l'amic jair.

Norma UNIVERSAL de l'ínclit i envejat Chuck Klostermann sobre com fer de tertulià. S'han de seguir 3 passos quan hagueu de donar la vostra opinió en una discussió tertúlica:

1. Feu una concessió intel·lectual (això fa sentir-se còmode a l'oient)
2. Feu una "acusació cultural" totalment incomprensible -però totalment específica (això us fa perpsipaç)
3. Acabeu l'al·locució amb una frase d'argot que no té perquè existir, amb humor (això us donarà un aire contemporani).

exemple:
"Diguem la veritat, els manifestants de Bolonya són com els anabaptistes antiluterans: Tenen una concepció postromàntica de l'arquitectura educacional heretada totalment esbiaixada. És com fumar-se un porro amb el contracte de Hleb."

sigui dit... sempre quedareu bé. Apa, a triomfar com Javián!

Dos

2009-03-30T13:08:00.000-07:00

...
Arribats a la segona entrega i davant el temor que hi perdeu interès arriba el moment de parlar de sexe. (applause).

Una googlejada ràpida m’indica que hi ha 31.800.000 entrades de l’expressió “big tits” a Internet, 715.000.000 milions de “sex” i 2.100.000 de “sex with animals”. Em tranquilitza saber que la part de la humanitat que té accés a la xarxa de les xarxes estigui més preocupada pels pits grans que per fornicar amb animals.

Desenganyeu-vos. A partir del moment en el que les dones comencen a interessar-se pel sexe sense complexes, els homes comencen la seva decadència. Així doncs el millor que poden fer elles és buscar-ne un de mes jove. Ei, i ho fan.

Un amic resumeix els cicles de l’home com: Solteria, folles molt, s’acaba, d’una de les dues següents te n’enamores, s’acaba, solteria…

No deixa de ser cert, però deixeu-me que m’aturi en el punt 3: “s’acaba”. Per què? Perquè estem farts de follar? Ehem… (escuro la gola: pollastre).

S’acaba perquè no som tan moderns com creiem. La puta modernitat és purament estètica i com tots sabeu el sexe no té res d’estètic. “El roce hace el carinyo” i la penetració “ni te cuento”. I és així. Deixeu-ho: enamoreu-vos, compreu-vos un llibre d’Alessandro Baricco i cremeu-vos a lo bonzo. És una bona manera d’acabar amb el patiment i amb un autor de merda.

Si no sou dels que us enamoreu o esteu en un moment d’aquells de “no és culpa teva, sóc jo” envieu-vos a vosaltres mateixos a porculitzar-vos. Fa 2 segons en un altre punt del món un altre paio amb menys senderi acaba de pronunciar aquesta frase. O feu mal o acabareu prenent-ne.

Als que viviu feliçment en parella: Publiqueu un llibre abans que s’acabi, gracis.
Fins a la propera entrega us deixo amb una pregunta cabdal per als nostres dies i que em va formular una bona amiga: Sou més de pits o de cul?
…

(M’han quedat per incloure en aquest passatge els mots “penis”, “lubricació”, “cony”, “introduïr” i“ anal”, … He cregut necessari fer-los constar perquè no decaigui l’ànim ni les entrades del blog)

El flautista

2009-01-27T11:30:00.001-08:00

Tinc un veí d'11 anys que porta un any intentant tocar l'"Himne de l'Alegria" amb la flauta dolça. És la cosa més trista que he vist des que Julio Salinas va intentar un gol de "rabona".

Estimat president Montilla,

No n'hi havia prou amb una generació destrossada emocionalent per haver fet "flauta" a primària?

Que no n'hi ha prou amb tota una generàció de psicòpates que es pensen que saben música i l'únic que saben és com xupar-li a un canari?

És que no n'hi havia prou amb mil·lers de persones amb complexes incurables i que es pixa a sobre quan sent música perquè el dit no els arribava a tapar l'últim forat?

Aquestes coses a la Rússia comunista no passaven.

Bona GENT que tocava la flauta dolça:
- El Arropiero
- Josef Mengele
- George Bush (es rumoreja que també sap tocar el triangle)
- Ed Gein
- Bill Gates
- Mark Knopfler (també és un master en caixes xineses)
- Hugo Sánchez
- El flautista de Celtas Cortos

Granhero busca quilla

2009-01-19T14:27:00.000-08:00

Si no ho haveu vist ho heu d'escoltar.
Al gran programa de Quatro en el que sorgeixen frases del tipus "Estás lloviendo piedras sobre tu tejado" hi ha una selecció musical brutal.
Passeu del que veieu i escolteu, simplement, la música. Boníííssim (qui diria en Sushi el petit xef).

Per cert, Quatro va programar just després "Muerte de un presidente". Sent ja el dia del nomenament d'Obama: molt ben vist, nois. És el gag del dia...

Curs accelerat de comentarista deportiu

2009-01-12T06:49:00.000-08:00

Després d'anys escoltant el meu admirat Nacho Solozábal comentant partits de "bàscat", he arribat a la conclusió que es pot ser comentarista d'aquest noble esport amb 3 frases:

1. El Barça (o la Penya o qui sigui) ha de treballar des de la defensa.
2. La Penya (o el Barça o qui sigui) ha de córrer i no abusar dels seus homes exteriors.
3. Qui sigui (o la Penya o el Barça) ha de trobar més recursos que el bloqueig i continuació.

Feu la prova: En qualsevol moment, qualsevol de les tres sentències serà encertada.

¡3 puntos, colega!

Dubte

2009-01-11T03:10:00.000-08:00

Una pregunta m'assalta el cervell. Per què no hi ha nedadors negres?
N'hi deu haver, però, no no n'hi ha cap que destaqui... Hi ha alguna explicació?

Frase de la setmana

2009-01-05T17:58:00.001-08:00

"No em toquis els collons amb les mans fredes"

Homes

2009-01-05T17:51:00.000-08:00

Tipus 1: El gendre ideal. Servicial, abnegat i i sempre a punt. És el pare indoni pels teus fills. De tan bona persona al final es fa pesat. En algunes ocasions la seva preocupació per complaure la seva parella a nivell sexual fa que l’efecte sigui el contrari del buscat (el que es coneix com el desastre previsor). Algunes dones els utilitzen amb fins merament reproductius (cosa que aplaudim: ja n’hi ha prou de portar filldeputa al món), però al cap de dos anys, es busquen un amant (moltes vegades, del tipus 3)

Tipus 3: Un autèntic cabró egocèntric. Triomfava a l’institut. Només s’interessen per ells mateixos i mai tractaran bé una dona. Moltes dones s’hi senten atretes, en el fons, perquè significa, en principi, un polvo sense compromís i fogós. Tot i això s’hi acaben enganxant i patint. Si se n’enamoren és perquè pensen que els podran canviar (error). En el cas que canviin, l’amor s’acaba.

Tipus 2: Solen ser un extipus 1. Són bona gent però amb un punt “cabroncete”. Normalment no acaben d’estar mai contents ni satisfets. La seva indefinició causarà l'exasperació de la seva potencial parella: "O ets una cosa o l'altra, hòstia!"

Tipus 4: Apalancat de la vida. No li interessa res ni ningú. Res els motiva i viuen per casualitat. Es sudivideixen en

4.a: A tot diuen que “sí”; per no haver de pensar ni discutir.
4.b: A tot diuen que “no”. “Vols anar al cine? No”. Per què no anem de vacances a Formentera? Vols diiiiir?” etc.

Els tipus es poden barrejar i complementar amb matisos.
(Aquesta classificació s’ha consensuat a base de de sofertes birres compartides amb la Deidré Dalmau. Consti en acta. Aquesta nomenclatura serà ampliada en un futur).

Indie...

2008-12-29T13:53:00.000-08:00

"Mai, ni ens els moments més salvatges i optimistes he pensat que poguéssim estar en un moment així. Amb un disc acabat... que és nostre. Podríes pensar que l'han cagat...
Però tenir un disc completament acabat i poder-ne fer el que volguéssim, amb plena llibertat...
És una oportunitat que se't presenta una vegada en la teva carrera."

Ho va dir Toni Margherita, manager de Wilco, just quan es van quedar sense discogràfica després de gravar "Yankee Hotel Foxtrot".

Amics que enteneu què estic dient: Som-hi...
Als altres, ja ho entendreu, espero...

Missatge per les “New Age Darlins” (above 30’s) núm. 1

2008-12-16T10:36:00.000-08:00

Mireu, ja n’hi ha prou. Queda prohibit:

- Apuntar-se a dansa del ventre (no, el Tribal tampoc val)
- Menjar rúcula més d’un cop per setmana.
- Destruïr l’herència grega i il·lustrada de la reflexió racional bescanviant-la per l’espiritualitat oriental
- Fer viatges iniciàtics a la India
- Fer viatges iniciàtics a llatinoamèrica
- Fer viatges iniciàtics més enllà de Lloret de Mar
- Pagar més de 15€ al mes per qualsevol clase de ioga/pilates/personal trainer (i més si el personal trainer té accent argentí)
- Portat pantalons tailandesos. Sé que… “és que són tan còmodes”: Us queden com el cul.
- Confondre l’acceptar-se a una mateixa amb l’egocentrisme.
- Convertir-se en una anèmica amb l’excusa de ser vegetariana (la fotosíntesi només la fan les plantes i les “dones florero”)
- Apuntar-se a un grup de gospel
- Deprimir-se
- Enamorar-se sempre d’un mateix tipus de tio, que és un autèntic filldeputa i dir “és que no ho puc evitar, no sé què em passa”. Ho podeu evitar i sabeu què us passa. Si no, calleu i deixeu-me en pau.
- Pensar que si ara us comprometeu d’aquell tio no follareu mai més amb cap altre i us perdreu part de la vida.
- Tenir mal de cap i no prendre una aspirina/ibuprofè/naproxè o qualsevol altra droga legalitzada. El cos s’acostuma als antibiòtics no als analgèsics.
- Creure més al vostre homeòpata que al vostre metge de capçalera: El tè no cura el càncer.
- Esperar sexe oral i no oferir-ne
- …
- Ara segueixo pensant

Aquest cul seguirà creixent (com ho fa la meva panxa). A partir dels 26 és inevitable (la frase no és meva, gràcies Laura), no en fem un drama.

Es poden (i s’han d’) afrontar els problemes quotidians parlant-los amb gent que et mereixi confiança i no compleixin cap dels preceptes prohibits anteriorment.

Drugs do work sometimes (consumiu amb moderació i bona companyia)

La paradoxa Jones

2008-12-12T02:47:00.000-08:00

Elsa (emocionada): Tiene los ojos de su padre...

Indy: Y las orejas de mi madre. El resto, es todo suyo.

...

A Indiana Jones i "La última cruzada" el jove Indy descobreix uns lladres de tombes expoliant la "Cruz de Coronado" (res a veure amb el bifidus actiu). En sortir de la cova, l'Indy veu que tots els seus companys han desaparegut i crida (cito en la versió original en castellà):

"¡SE HAN PERDIDO TODOS MENOS YO!"

Aquest fet ha quedat registrat com la "Paradoxa de Jones". Queda descrita com un estat de confusió en el que l'afectat es creu posseïdor veritat i que la resta estan equivocats. Pot ser causat per dos factors:

1. Romanticisme utòpic

2. Megalomania egocèntrica

Les dues són preocupants. Els brots eventuals no són perillosos, però existeixen casos crònics dificils de tractar.

El factor núm. 1 no eximeix la convivència i costa de detectar.

El factor núm. 2 és perillós per l'entorn però és molt fàcil veure'n els indicis: Si tothom pensa que ets un filldeputa, ets un filldeputa.

Diari d'un imbècil

2008-12-11T14:42:00.000-08:00

Us les pintàveu molt felices amb un primer post curt i sucós. Era per enganxar-vos: aquest és llarg. He escrit unes 56 primers capítols de novel·la, aquest n'és un, de fa un temps...
-----

U

M’acabo de separar i és una merda. No perquè sigui un trauma dramàtic o un drama traumàtic (no està clar). Simplement perquè és molt pesat. Ho has d’explicar a tothom. Repeteixes les mateixes frases unes 645.675 vegades (ho tinc més o menys comptabilitzat). Aquestes al·locucions normalment acaben en “però ho portem molt bé” i “no per això deixarem de ser amics”. Feu-les servir: us donen un punt interessant i normalment van acompanyades d’una resposta afectuosa per part del vostre interlocutor que us demostra que sou molt madurs. Però és una merda.

Ho és perquè ni tan sols és una separació com cal. No hi ha crits ni t’emborratxes fins a caure penosament al terra o vomitar en el bar més merdós del teu barri. La nostra generació ja no se separa. Simplement “deixa d’estar junts”. Som així de moderns. I és una merda.

Segurament estaria millor escriure només una pàgina i suicidar-te d’un empatx de shawarmes escoltant Kid A de Radiohead o qualsevol disc de rock català creat entre 1989 i 1997 (fan més efecte). Llavors seria una separació com cal. Collons! Acabes de perdre l’amor de la teva vida (fins ara)! El mínim que pots fer és suicidar-te (o gravar un disc i suicidar-te, que queda millor). El problema és que acabo de veure a la wikipèdia que la carta del suicidi només es pot fer servir una vegada. Quina merda de país.

La separació tampoc és res concret. Simplement constata que hem superat el camí/mandra que et porta des de la constatació que allò no funciona fins al moment en que et trobes fent caixes de pertenences mútues. El típic repartiment de llibres, mobles, discos, i fotografies (beneïda era de la fotografia digital) bàsicament et deixa la casa mig buida i amb la certesa que quan tinguis convidats semblaràs menys guai perquè no tens aquell llibre del Vila-Matas a la vista de tothom. Quina merda.

Ara hauria de dedicar tot un capítol (o dos) sobre el sentiment de poder il·limitat que et sobressurt en el moment immediatament posterior a la separació: Ara follaré com mai perquè ja no sóc aquell jovenet idiota. Ara sóc interessant, tinc una feina que mola i sé articular una sentència graciosa i alhora interessant encara que vagi passat de gintònics i/o coca. Val. Si en voleu més compreu-vos un llibre de Nick Hornby. No estem per fer exercicis innecessaris. Ni per explicar com n’és de patètic ser la sola persona que et troba interessant passat de gintònics i/o coca.

Aquest llibre té bàsicament quatre objectius:
1. Trobar feina com a col·laborador als mitjans on em paguin per opinar sobre el Barça o el creixament negatiu de l’economia al sud-est de Mongòlia.
2. Vendre molts exemplars i fer molts diners.
3. Aconseguir invitacions de backstage a tots (tots) els festivals de música i cine.
4. Fer molts diners.

Un moment. Paro dos minuts que em vaig a fer un puniol-menta. Em servirà d’excusa per encendre un altre cigarret.

...

...?

(...)

...!

Ja he tornat. Perdoneu, he trigat una mica perquè m’ha trucat ma mare mentre intentava descobrir perquè el microones feia un soroll semblant al del camió de la brossa que m’acompanya cada nit a les 00:43h. Evidentment no ho he solucionat però com a mínim he posat aquella cara de concentració jedi i de “no en tinc ni puta idea” que fas quan et mires el motor del cotxe que s’ha aturat sense raó.

A les 21:35 només et poden trucar al telèfon fix 4 persones: El comercial d’Eissman (en el cas de que hi estigueu subscrits), una telefonista amb accent sudamericà que ven felicitat a canvi d’un contractede permanència, la vostra mare que passa la cartilla o un psicokiller que us anuncia que us matarà aquest vespre. Els científics no es posen d’acord en quina d’elles és més perillosa i inquietant.

On erem? Ah si. Quina merda.

Insert cony... start

2008-12-11T14:14:00.000-08:00

Encetem (en el sentit de començar, no de gastar) aquest blog amb un enllaç que m'ha passat una bona amiga. De ben segur, serà de l'interès de tothom. Que el gaudiu!

www.bragasusadas.com

(els que esperàveu una perorata filosòfica és que us heu equivocat de blog. Us recomano aquest, amb afecte: www.lacaixa.es)