En el fons...

Va repassar l’agenda del mòbil. Quatre, divuit, vint-i-què? Les nits dormides a casa d’ella eren més de les que pensava. Algunes, fins i tot, no l’havia hagut d’emborratxar per quedar-s’hi.

Què cony era allò? Acabaria convertint-se la seva història en una cançó de Mishima en la que ell es sent idiota i la reverb ho envaeix tot?

En el fons el que més el preocupava no era allò. Era el rebuig. Era no ser prou. Prou l’altre. Els altres.

En el fons el que el més el preocupava no era allò. Eren els amants anteriors. Tots els amics. Aquelles nits que ell no sabia. O pitjor, les que sabia. Era el darrer dels descartats?

En el fons el que més el preocupava no era allò.

En el fons el que no el preocupava més era allò.

En el fons no el preocupava més allò. Era.

En el fons. Era.

De veritat.

De tornar, un vídeo bonic

La maquinària es posa en marxa tornats d'unes vacances totalment merescudes.

Avui pensava en la puta mania de la supracorreció política que predomina arreu.

Amb respecte (o no), humilitat (o no) i treball (o no), que diria Guardiola, es pot fer humort de (quasi) tot...

Para muestra, un fotón...

Pànic a l'escenari (dels mitjans de comunicació...)

Moment estrany i caòtic als MCM.

 “A tu t’han dit algo?”, “Saps que diuen que els matins els farà fulanito?”, “Diuen que el MF s’ha ofert per presentar les tardes?, “Saps que el MF s’ha ofert per substituir el Minoria?”, “Saps que el MF s’ha ofert per fer un late a teletrès?”, “Saps que MF té un grup, canta i així li va fer saber al Bono?”, “És cert que on ara és TV3 posaran un puticlub i així hi haurà gent que per fi treballarà?”

Frases d’aquesta índole no paren de rebotar-me a la cara.

Per una persona com servidor, que mai ha estat “súper bo” en res i que “fa una miqueta de tot”, tota aquesta inquietud és inútil. Tots tranquils! Les ràdios seguiran buscant “cares” i no “veus”, les teles seguiran amb allò de “no s’accepten externs”.

Seguirem sent autònoms, seguirem sense un putu duro a l’agost i seguirem buscant refugi en els amics, les amants i alguns bars on sí que saben fer gintònics com mana la bíblia.

A tope…

(peu de foto: Un guionista en saber que la Otero "potser" presenta els matins de CR)

L'interrogatori dels bons

Fes una passa endavant: sabem
que ets una bona persona.
No se't pot comprar, però al llamp
que cau sobre casa, tampoc
se'l pot comprar.

Ets conseqüent amb el que dius.
¿Però què has dit?
Ets honest, dius el que penses.
¿Què penses?
Ets valent.
¿Contra qui?
Ets savi.
¿Per a qui?
No penses en el propi benefici.
¿En quin benefici penses, doncs?
Ets un bon amic.
¿També ets un bon amics de les bones persones?

Escolta'ns doncs: sabem
que ets el nostre enemic Per això et posarem
de cara a un mur. Però en consideració als teus mèrits i bones
qualitats
et posarem de cara a un bon mur i et dispararem
amb una bona bala d'una bona pistola i t'enterrarem
amb una bona pala en la bona terra.

Bertolt Brecht.

O com deia un dels altres grans creadors del segle XX:

"¿Cómo está su mujer?
¿Comparada con quién?"

Gila

O també:

Tots aquells que per dir que feu algo bé sou uns fills de la gran puta: Al paredón

En resposta a...

Després d'un post sobre guerra de sexes (no em culpeu, és el mateix que fa TV3: quan cau d'audiència, emet un nou programa enfrontaments mascles vs. elles) em permeto complementar el post "l'art de la tertúlia" de l'amic jair.

Norma UNIVERSAL de l'ínclit i envejat Chuck Klostermann sobre com fer de tertulià. S'han de seguir 3 passos quan hagueu de donar la vostra opinió en una discussió tertúlica:

1. Feu una concessió intel·lectual (això fa sentir-se còmode a l'oient)
2. Feu una "acusació cultural" totalment incomprensible -però totalment específica (això us fa perpsipaç)
3. Acabeu l'al·locució amb una frase d'argot que no té perquè existir, amb humor (això us donarà un aire contemporani).

exemple:
"Diguem la veritat, els manifestants de Bolonya són com els anabaptistes antiluterans: Tenen una concepció postromàntica de l'arquitectura educacional heretada totalment esbiaixada. És com fumar-se un porro amb el contracte de Hleb."

sigui dit... sempre quedareu bé. Apa, a triomfar com Javián!

Dos

...
Arribats a la segona entrega i davant el temor que hi perdeu interès arriba el moment de parlar de sexe. (applause).

Una googlejada ràpida m’indica que hi ha 31.800.000 entrades de l’expressió “big tits” a Internet, 715.000.000 milions de “sex” i 2.100.000 de “sex with animals”. Em tranquilitza saber que la part de la humanitat que té accés a la xarxa de les xarxes estigui més preocupada pels pits grans que per fornicar amb animals.

Desenganyeu-vos. A partir del moment en el que les dones comencen a interessar-se pel sexe sense complexes, els homes comencen la seva decadència. Així doncs el millor que poden fer elles és buscar-ne un de mes jove. Ei, i ho fan.

Un amic resumeix els cicles de l’home com: Solteria, folles molt, s’acaba, d’una de les dues següents te n’enamores, s’acaba, solteria…

No deixa de ser cert, però deixeu-me que m’aturi en el punt 3: “s’acaba”. Per què? Perquè estem farts de follar? Ehem… (escuro la gola: pollastre).

S’acaba perquè no som tan moderns com creiem. La puta modernitat és purament estètica i com tots sabeu el sexe no té res d’estètic. “El roce hace el carinyo” i la penetració “ni te cuento”. I és així. Deixeu-ho: enamoreu-vos, compreu-vos un llibre d’Alessandro Baricco i cremeu-vos a lo bonzo. És una bona manera d’acabar amb el patiment i amb un autor de merda.

Si no sou dels que us enamoreu o esteu en un moment d’aquells de “no és culpa teva, sóc jo” envieu-vos a vosaltres mateixos a porculitzar-vos. Fa 2 segons en un altre punt del món un altre paio amb menys senderi acaba de pronunciar aquesta frase. O feu mal o acabareu prenent-ne.

Als que viviu feliçment en parella: Publiqueu un llibre abans que s’acabi, gracis.
Fins a la propera entrega us deixo amb una pregunta cabdal per als nostres dies i que em va formular una bona amiga: Sou més de pits o de cul?
…

(M’han quedat per incloure en aquest passatge els mots “penis”, “lubricació”, “cony”, “introduïr” i“ anal”, … He cregut necessari fer-los constar perquè no decaigui l’ànim ni les entrades del blog)

El flautista

Tinc un veí d'11 anys que porta un any intentant tocar l'"Himne de l'Alegria" amb la flauta dolça. És la cosa més trista que he vist des que Julio Salinas va intentar un gol de "rabona".

Estimat president Montilla,

No n'hi havia prou amb una generació destrossada emocionalent per haver fet "flauta" a primària?

Que no n'hi ha prou amb tota una generàció de psicòpates que es pensen que saben música i l'únic que saben és com xupar-li a un canari?

És que no n'hi havia prou amb mil·lers de persones amb complexes incurables i que es pixa a sobre quan sent música perquè el dit no els arribava a tapar l'últim forat?

Aquestes coses a la Rússia comunista no passaven.

Bona GENT que tocava la flauta dolça:
- El Arropiero
- Josef Mengele
- George Bush (es rumoreja que també sap tocar el triangle)
- Ed Gein
- Bill Gates
- Mark Knopfler (també és un master en caixes xineses)
- Hugo Sánchez
- El flautista de Celtas Cortos

Granhero busca quilla

Si no ho haveu vist ho heu d'escoltar.
Al gran programa de Quatro en el que sorgeixen frases del tipus "Estás lloviendo piedras sobre tu tejado" hi ha una selecció musical brutal.
Passeu del que veieu i escolteu, simplement, la música. Boníííssim (qui diria en Sushi el petit xef).

Per cert, Quatro va programar just després "Muerte de un presidente". Sent ja el dia del nomenament d'Obama: molt ben vist, nois. És el gag del dia...

Curs accelerat de comentarista deportiu

Després d'anys escoltant el meu admirat Nacho Solozábal comentant partits de "bàscat", he arribat a la conclusió que es pot ser comentarista d'aquest noble esport amb 3 frases:

1. El Barça (o la Penya o qui sigui) ha de treballar des de la defensa.
2. La Penya (o el Barça o qui sigui) ha de córrer i no abusar dels seus homes exteriors.
3. Qui sigui (o la Penya o el Barça) ha de trobar més recursos que el bloqueig i continuació.

Feu la prova: En qualsevol moment, qualsevol de les tres sentències serà encertada.

¡3 puntos, colega!

Dubte

Una pregunta m'assalta el cervell. Per què no hi ha nedadors negres?
N'hi deu haver, però, no no n'hi ha cap que destaqui... Hi ha alguna explicació?